Aquesta pàgina la dediquem exclusivament als nostres adolescents, ompliu-la amb els vostres textos. La temàtica sempre queda lliure, és a dir, podeu fer-nos arribar qualsevol aportació que us vingui en gana. Et ve de gust seguir la temàtica que hem proposat aquesta setmana, doncs endavant. Prefereixes escriure sobre una altra possibilitat, doncs, endavant també. La porta de l’escriptura roman sempre oberta. Escriu, escriu... repassa, revisa... i quan a la fi donis el vist i plau al teu text, ens agradarà que el comparteixis amb tots nosaltres, a través de la ràdio i a través, a partir d’ara, del teu bloc d’escriptura. Bona lletra! vadelletra@gmail.com Nom, (pseudònim) edat i ciutat.La platja
Pseudònim: Llum de lluna (15 anys)
L'arena estava humida, l'aigua em mullava els peus, i jo no podia parar de pensar en
ell, ja sabia que era una incrèdula, que mai m’arribaria a estimar com jo me l’estimo,
però era llei de vida...
Estava absorta en els meus pensaments, quan vaig sentir una presència darrere meu, al girar-me hi havia l’Aina, reposant-se en mi per treure’m una mica de dolor - no et preocupis- em digué, la meva angoixa es va anar desfent com qui mulla un paper i desprès l'estira.
L'Aina havia fet desaparèixer una part de la meva angoixa, em vaig aixecar, i vam caminar una estona, fins a un penya-segat. Jo li digué a l'Aina que en aquest penya- segat vaig saber el que es la felicitat absoluta, on es podia pensar, on podies ser tu... Ella, en seure i sentir les ones xocar contra les roques, es sentí lliure... se’ns havien oblidat els problemes, érem allà l'Aina i jo, sentin-nos lliures un cop mes les dues juntes. En veure la posta de sol, i veure l'escena de pel•lícula, vam decidir marxar cap a la platja perquè ja deuria ser tard. Em vaig tornar a seure a la platja aquest cop si sense l’angoixa que havia deixat anar am el va i be de les ones.
L’endemà tot era diferent, ho veia tot d’una altra manera. Volia viure, riure plorar ser jo mateixa, ja res m’ho impedia, l’angoixa havia desaparegut. Vaig fer un volt per la platja, alguna cosa havia canviat, hi havia alguna parella mirant la posta de sol, jo em vaig asseure on hi havia unes vistes precioses a recordar el moment viscuts en aquella platja...
Vaig notar un cop més els peus molls sentia com els meus peus quedaven submergits en l’arena, em sentia lliure, sense lligadures, vaig respirar profundament, em vaig girar, i el vaig veure, era el meu somni: veure la posta de sol amb ell, al costat...
El penya-segat, que tant amigues ens havia fet a L’Aina i a mi ara en unia a nosaltres dos, era màgic? Potser... l’únic que sé és que aquell penya-segat és el nostre símbol per dir-nos un cop mes que ens estimem, ell l'única persona que pot fer-me sentir la millor persona del món tant sols mirant-me, ara el tenia el costat mirant amb mi la posta de sol, i sabent que aquell moment en uniria per tota la vida...
L’OCELL MÀGIC
Autora: Mireia Marco Jordán
escolta'l
Van trucar a la porta:
- Qui és? Va preguntar en Xavi.
Ningú no va respondre. En Xavi és un noi de 17 anys que viu en una casa una mica vella amb la seva mare. Quasi bé no té amics perquè sempre va molt capficat com si estigués en el seu món. Podríem dir que no és gens sociable i una mica marginat.
Ara que ja us he presentat en Xavi anem a seguir amb la història que va passar fa uns anys.
En Xavi va obrir la porta i va veure una pizza, ell no n’havia demanat cap i no hi havia ningú. Ell no va fer-li cas a la pizza i se la va menjar. Va ser un dia normal , en Xavi, com sempre, capficat amb les seves coses i ja està.
Per sopar i per tots els àpats de l’endemà, tornava a tenir més pizzes a la porta de casa seva. Llavors si que li va semblar una mica estrany, però com que no tenia res per menjar ja li anava bé. No tenia menjar perquè la seva mare se n’havia anat de viatge i ell estava sol i no volia anar a comprar res de res.
Un bon dia que feia sol i ja tenia oblidades les pizzes va pensar que potser aniria bé comprar alguna cosa. Estava caminant molt ràpid, mirava a terra i estava pensant en les seves coses. Quasi l’atropellen, però un ocellet molt bonic se li va posar davant seu i a en Xavi li va cridar la atenció i es va parar en sec.
Tot seguit va deixar l’ocell a terra i se’n va anar a la hamburgueseria. Li van posar una hamburguesa amb pebrot verd picant, cosa que a ell no li agradava. Quan ja estava a punt de donar-li una queixalada, l’ocell va tornar a aparèixer i amb les seves potes petites li va treure el pebrot verd picant.
En Xavi va veure el pebrot i el va llençar, li va donar les gràcies a aquell ocell. Va pensar que l’havia salvat tres cops i com a recompensa se’l va quedar. Li va comprar una gàbia enorme (el deixava sortir sempre que volia) i molts quilos de menjar.
Un matí, després de llevar-se, en Xavi estava mirant la televisió i en una cadena feien el programa preferit de l’ocell, “aprender como son los pájaros”. Aquell dia tocava l’abecedari dels ocells. I el seu ocell li va dir:
- Pi, riri, piri, piu, piu ruru riu, lili ru ni ripi rili li li piu, pli piu plu liu le liu ru riuiuuu.
En Xavi es va mirar atentament l’abecedari i se’n va adonar que l’ocell li havia dit:
“si vols ser com jo i salvar les persones i ser un súper heroi, ocell, hauràs de prendre un poció, que la prepararé jo, i salvar una persona. Llavors et convertiràs en...millor no t’ho dic i podràs salvar a tothom. Tu asseguro, et sentiràs orgullós.”
En Xavi es va quedar pensant unes dues hores i estava molt sorprès, no parava de pensar i de reflexionar, però al final va arribar a una conclusió:
- Ho he de fer, perquè molta gent m’ha salvat la vida i jo els hi salvaré la seva!!! Va dir en Xavi tot orgullós.
Al cap de poca estona es va prendre la poció i l’ocell li va dir que només feia efecte mitja hora. Va sortir de casa, va començar a córrer intentant veure gent que ell podria salvar-los la vida i de sobte va veure una velleta que estava apunt d’ensopegar amb una llauna i de caure a terra de morros i ves a saber el que li hagués passat. En Xavi va anar corrents cap a ella i la va salvar apartant-li la llauna i no li va passar res.
Just després d’això en Xavi es va convertir en un ocell màgic, com li havia dit l’altre ocell (el que tenia a casa).
En Xavi o el segon ocell o en Xavi ocell, digueu-li com vulgueu, va salvar moltes vides i així es va convertir en el famós ocell màgic, (ara si que li heu de dir “el famós ocell màgic”). Va rodar moltes pel•lícules, series i se’n va anar a “Hollywood”. Es va fer famós per les seves pel•lícules i per salvar a tanta gent. Voleu saber com va acabar vivint l’altre ocell. Doncs primer es va quedar com un “pringat” a casa d’en Xavi amb la seva mare, però després “el famós ocell màgic” li va dir que vingués amb ell a Hollywood i així ho va fer i ara també és famós.
EL CERVATELL
autora: Ainhoa Campoy Garcia-Campmany
escolta'l
Va caure un raig de sol en una fulla,
et va picar el nasset,
et vas despertar.
Vas veure una flor que es movia
i amb la teva poteta
la vas agafar.
T´estimo cervatell petitet!
Fent amics a internet
autora: Arual
12 anys
escolta'l
L’Anna, una noia de 14 anys amb el cabell fosc, d’ulls blaus, alta i de pell blanca, ha quedat sola a la ciutat. Les seves millors amigues són a un campament d’estiu i ella no hi ha pogut anar. Se sent sola i avorrida. Fa dies que ensenya a parlar la seva cotorra Pepa. En 3 dies ha aconseguit que xiuli però de parlar res de res. L’ordinador és una altra diversió, juga als jocs d’internet, però n’està força cansada de jugar als mateixos jocs. De cop i volta, mentre juga, se li obre una finestreta que diu “Crea’t un correu electrònic GRATIS, podràs parlar i fer AMICS”. A ella li interessa molt fer amics i s’ha fet el correu electrònic, l’Anna accepta tots els missatges on surt: “tal persona vol ser amic teu”. Aquella mateixa tarda en rep set, de nous amics.
A tots els hi envia un correu per a quedar al parc a fer petar la xerrada, però no hi apareix ningú. Torna a casa a parlar amb la cotorra que acaba dient, “ruka” “ruka”.
Després de 3 dies més, rep un correu d’un tal Marc. Aquest sí que es presenta la mateixa tarda al parc. Més tard van a jugar a casa l’Anna i quan entren la cotorra li fa al Marc “guit, guiw” és fan amics. Cada tarda el Marc va a buscar l’Anna per anar a jugar al parc. Un dia quan ell l’espera, sent que li diu que ha de respondre correus, però que si vol pot estar amb ella, i el noi puja. En marc estava empipat perquè l’Anna preferia xatejar amb un desconegut que jugar amb ell i mentre ella no mirava li va tallar el cable de la corrent del portàtil i mentre fingia arreglar-lo va empentar l’aparell de la taula perquè caigués a terra. La cotorra que el tenia controlat va començar a cridar “ruka””ruka” i l’Anna li va dir al Marc “deixa-ho estar, anem al parc”.
SABER QUÈ ES FA
Autora: Anna Arranz Fíguls
13 anys
escolta'l
Hi havia una vegada una família que vivia a un poble molt petit. Aquella família volia un gos, però tenien un problema: no tenien temps per treure’l a passejar. Així, doncs, van contractar a una senyora que trauria el gos a fer un tomb. Ara solament els calia anar a comprar-lo: van decidir que hi anirien l’endemà.
Era un matí calorós, el sol era una bola de foc que semblava voler desfer-los, però això no va fer que canviessin d’opinió, i van anar a comprar-lo. Van passar per totes les botigues de la comarca i no en van trobar cap que els hi agradés. La família estava destrossada, havien caminat molt, així que es van parar a descansar a un lloc ombrívol, sota un arbre. Aquell arbre els va fer volar la imaginació i van decidir que a banda de mirar per les botigues, podrien anar a una granja on criaven gossos, però, no en coneixien cap, van pensar de tornar a casa i buscar per Internet.
A la xarxa, van trobar un lloc on criaven cadells. No s’ho van pensar ni un segon, van agafar el cotxe i se n’hi van anar. A la carretera hi havia un cartell amb el nom de Granja de sant Martí. “És aquesta!” Digué la germana petita. Per arribar-hi van passar per un camí molt estret ple d’arbres als costats, les branques dels arbres els hi rallaven el cotxe així que van decidir arribar-hi a peu. Quan van arribar, el propietari els va ensenyar una sala on tenien tota mena d’animals: ocells, gats… També els va ensenyar tots els gossos. En Van veure un de molt maco amb taques, el propietari els hi va dir que aquell era un gos molt bo i molt car perquè estava ensinistrat. El pare va dir que volien aquell gos. Un cop comprat se’l van endur a casa. Quan arribaren la senyora que el tenia de passejar estava impacient per veure el gos, i va corre a obrir la caixa. Quan el va veure va esbossar un somriure al rostre. Aquella senyora en va tenir molta cura, però es va morir en un accident de cotxe. La família no trobava a ningú perquè el passegés, així que els pares digueren als fills que ara la responsabilitat del gos era de tota la família, i haurien de fer torns per a passejar-lo. Al principi els nens es descuidaven de treure’l, però al final ho van aconseguir. Després es van penedir d’haver volgut un gos, portava molta feina però també van aprendre el significat de la responsabilitat.
